DESPEDINT LA PRIMAVERA

I quina primavera! Diuen que la primavera, la sang altera. Jo no sé si és la sang ben bé la que s’altera, però amb mirada retrospectiva, ha vingut carregada d’esdeveniments que m’han tingut ben connectada amb el present físic. M’agradaria despedir aquesta estació de flors i colors que activen els sentits convidant-te a fer un brindis a la pròxima exposició que s’inaugura el divendres 19 de juny, a les 18:30h a l’espai d’art Tres Peus (C/Calàbria 29, La Garriga).

A l’exposició hi podreu veure diverses obres que formen part d’un mateix projecte personal. Majoritàriament treballades en sèrie i utilitzant tècniques pictòriques diferents. Estaré agraïda de poder compartir aquest moment amb qui hi pugui assistir.

Sense voler allargar-me massa amb aquesta actualització, em ve de gust explicar-vos que el mes d’abril vaig tornar a trepitjar les aules d’una escola. Feia temps que no es donava el cas i, tal com ho havia viscut anteriorment, va ser un gust reviure l’experiència. Aquesta vegada va ser una mica diferent que de costum. Normalment, ofereixo sessions senceres de taller, però en aquesta ocasió, tot i que també vaig preparar una petita activitat, es tractava més de parlar amb l’alumnat sobre la professió de la il·lustració.

Si treballes dins el sector educatiu o t’interessa organitzar alguna sessió creativa en algun espai de creació em pots contactar per correu. Actualment, disposo d’aquests tallers i en penso de nous a demanda de les necessitats.

Ja per acabar, el passat 30 de maig vaig estar retratant en viu a la presentació del llibre de Salvador Dalí “Los vinos de Gala” dins del museu Expo Dalí de Cadaqués. Dibuixar en directe és una de les activitats que m’endinsen en un estat de màxima motivació. Es podria dir que entro en el que es coneix com a “estat del flow” dins de l’àmbit psicològic. És un estat de concentració absoluta en el que sento com la temperatura corporal augmenta i perdo tant la noció del temps com la del jo. En acabar, una sensació d’excitació i satisfacció m’invadeixen, sense tenir en compte l’obra resultant. És un gaudi al cent per cent del procés i el detecto amb claredat en aquestes ocasions. Desconeixia que aquest estat es denominava així, fins que vaig assistir com a convidada al congrés “Cartografias del pensamiento creativo” a Bierge, a principis del mes d’abril. 

I així és com se’m van connectant les coses últimament 🙂 Gràcies per llegir-me i feliços últims dies de primavera!